És un esport tradicional del nord d’Itàlia i el sud de França que adopta el nom de l’implement amb què es juga: el tamborí. Es considera el precursor del tennis per les múltiples similituds.
L’origen del tamborí es remunta a mitjans del segle X, on ja es feia referència a un joc de pilota que es jugava amb la mà, però no és fins al segle XVI, on es va introduir un guant de fusta com implement per colpejar la pilota i poder llançar-la més lluny i convertir-se en un dels esports més practicats en aquella època. Aquest esport va anar avançant fins que l’implement es convertí en un cercle cobert amb pell d’animal que prengué el nom de tamborí, objecte que actualment dóna nom a l’esport.
El 1890 es considera el punt de partida oficial del tamborí. El reconeixement com a joc per part de la Federazione Ginnastica d'Italia fa que obtingui una categoria que equivalgui a la d’esport en l’actualitat.
El 1903 somia en participar a les Olimpíades però finalment no s’acaben fent a Roma i s’esvaeix aquesta possiblitat.
El 1910 es crea la primera entitat que actua com a precursora de la FIPT (Federazione Italiana Palla Tamburello). Més tard, el 1927 es crea la FIPT i passa a ser una de les 33 federacions esportives que en aquell temps formaven part dels estatuts del CONI (Comitato Olimpico Nazionale Italiano).
L’esport es practica des d’inicis del segle XVIII a Itàlia i França, però a partir dels anys 80 i fins l'actualitat, la pràctica esportiva s’extén a menor escala arreu d’Europa: Alemanya, Àustria, Suïssa, Hongria, Escòcia, Bèlgica, Anglaterra, Irlanda, Noruega, Suècia, Espanya i Catalunya. També trobem practicants a nivell mundial a Brasil, Cuba i Japó.
L'interès pel Tamborí a Catalunya neix durant l’estiu del 2004 al Fòrum de les Cultures, quan un grup de jugadors francesos vénen a Barcelona per fer una exhibició.
Aquest interès va donar peu a la creació de la secció de tamborí al Club Esportiu INEF de Barcelona, per tal d'entrenar i participar en tornejos internacionals.
Al 2009, després d’anys de treball, a la fí es va crear la FCT (Federació Catalana de Tamborí), convertint-se així en membre de ple dret de la FIBT (Fédération Internationale de Balle au Tambourin), al poc temps es va presentar a Barcelona la selecció catalana reconeguda internacionalment que té un futur prometedor i que ja competeix de tu a tu amb les millors seleccions a nivell internacional.
A més, la federació continua treballant en la difusió d'aquest esport tradicional que ja es coneix en molts centres educatius i que cada vegada compta amb més clubs de tamborí repartits per terres catalanes.
